De dones, fotos, masclisme i crítica política


El respecte a la dignitat de les dones no és pas una assignatura que la nostra societat, consumista i autosatisfeta, hagi deixat enrere. En molts àmbits de la vida, des de la sempre omnipresent publicitat a l'esport, l'acadèmia o el món del treball i l'empresa, assistim tot sovint a incidents de tota mena que ens ho recorden. És massa habitual que se les jutgi, se les denigri i se les classifiqui pel fet de ser massa joves o massa grans, primes o grasses o maques o lletges, tot deixant en segon terme allò que són i allò que representen; una pràctica, sigui dit de passada, gairebé impensable en el cas dels homes.

 

És perfectament legítim, doncs, per no dir que és necessari des del punt de vista de la moral col·lectiva, revelar-se contra aquest estat de coses. Ara bé, seria un error imperdonable confondre el menyspreu a les dones amb el menyspreu a un únic tipus de dona; així com també, en l'àmbit directament polític, els atacs contra el conjunt de les dones compromeses políticament amb els atacs soferts per les dones d'una determinada opció política. La sinècdoque, en aquest cas, és un mal negoci. La foto més revolucionària ̵i eficaç- per denunciar la violència simbòlica masclista que campa per la Xarxa i fora d'ella seria, per entendre'ns, aquella que aplegués des de les dones cupaires fins a Inés Arrimadas.

 

I, no cal ni dir-ho, tampoc no s'hi val a utilitzar les barrabassades masclistes, per estructurals que siguin, per mirar de deslegitimar, ni que sigui col·lateralment, el paper de la crítica ciutadana a una opció política. Una crítica que, per aspra i desagradable que pugui resultar de vegades, forma part d'allò que tot responsable polític te l'obligació d'haver de suportar al si d'un sistema polític democràtic.

 

 

*Il·lustra aquest post una fotografia de Mario Testino a la model Liu Wen (2013).  

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament