Jordi Tell, un 'homenot' de l'exili


Som un país que ha viscut durant anys amb un passat dramàticament amputat. El desconeixement de la nostra història recent és un dèficit que encara arrosseguem. I tot plagat ha comportat un empobriment de la nostra cultura democràtica. És per això que cal valorar molt la feina de tots aquells que malden per la recuperació de la nostra memòria. No és només una tasca de recerca merament llibresca o acadèmica sinó, sobretot, una obra amb un profund valor cívic i polític.

 

Per aquest motiu, i aprofitant l'avinentesa de la diada de Sant Jordi, em permeto recomanar-vos un llibre de la investigadora gironina Gemma Domènech publicat recentment: Tell, el llop solitari de l'exili català. Es tracta d'una biografia de Jordi Tell i Novelles, un jove arquitecte català proper al GATCPAC que va haver de fugir de Catalunya amb motiu dels fets d'ocutbre de 1934 i que, des de llavors, i fins a la fi del franquisme, va viure de ben a prop les difícils circumstàncies que van afectar el país. I tot això, a més, sense abandonar un insubornable patriotisme i unes fondes conviccions esquerranes.

 

El text fa de bon llegir, no demana una coneixements històrics excessius per a ser gaudit amb plaer i relata una peripècia vital plena de situacions amb gran força narrativa: empresonaments i fugues espectaculars -a l'Alemanya nazi i a l'Espanya franquista-, coneixences i amistats de primer nivell -des d'Eugeni Xammar o el Willy Brandt refugiat a Noruega fins a grans figures de l'exili català com Jordi Arquer, Serra i Moret o Josep Tarradellas-, pinzellades sobre el funcionament de la diplomàcia europea de la postguerra i, fins i tot, les circumstàncies que van envoltar, a les acaballes de la dictadura, l'intent que es concedís el Premi Nobel de la Pau a Lluís Maria Xirinacs.

 

Jordi Tell és, definitivament, un autèntic homenot que val la pena conèixer.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament